2009 - Vivendes, Plaça Amèrica :: Concursos :: Estudio de Arquitectura Josep Blesa

Projectes > Concursos > 2009 - Vivendes, Plaça Amèrica

LEMA: CAP DE PONT


CONCURS GUADALMEDINA S. a. Pl. AMÈRICA, C. NAVARRO REVERTERPASSEIG DE LA CIUTADELLA, C. GENERAL NAVARRO SAGRAN.


Cap De pont: Tros de terreny en què una forçaarmada aconsegueix d’ocupar a l'altra banda d'un riu, en territori enemic, dónes d'on prenembranzida i prepara el pas del gros de l'exèrcit.


Cap de pont: perquè estem al costat del pont a punt de passar-ho.
Cap de pont: la seua força prové del que té darrere.
Cap de pont: la seua atracció del que té avance. A l'altre costat.
Cap de pont: arquitectura de transició del que té al costat i millora.
Cap de pont: arquitectura que suavitza el dels seus costats.
Cap de pont: serpenteando uneix els segles XIX, XX i XXI.
Cap de pont: manté el programa i significa els límits.
Cap de pont voreja l'ordenança però se sotmet.
Cap de pont: respecta els invariantes de tots els segles.
Cap de pont: significa les horitzontals i les fa d'escala urbana.
Cap de pont: ordena els buits i massissos.
Cap de pont: parla amb el llenguatge d'avui, no caricaturitza el passat.
Cap de pont: usa de la ceràmica com els altres, però en ús actual.
Cap de pont: usa la mallorquina, per a protegir-se.
Cap de pont: usa el vidre perquè el seuhabitador puga atalaiar el cel.
Cap de pont: usa el ferro amb descaradura. Com fa un segle.
Cap de pont: usa el basamento a la manera clàssica. Com tots els segles.
Cap de pont: usa el vol per a somiar.
Cap de pont: la coberta per a nodrir-se i compensar-se energèticament.
Cap de pont: es modula per a ser econòmic i viable.
Cap de pont: es construeix amb prefabricats.
Cap de pont: es prefabrica però no es fa monòton, sinó singular.
Cap de pont: perquè solcava entre el verd urbà del Túria.
Cap de pont: perquè els àtics són torres deguaita.
Cap de pont: perquè la composició és actual, però de sempre.
Cap de pont: perquè es construeix amb la indústria d'ací.
Cap de pont: la millor manera de protegir patrimoni és fer-ho créixer.

 

Si bé és cert l'existència d'una urbanísticadieciochesca que s'implanta des de finals del segle dinou fins a la primera cambra del segle XX, que es transmet per una manera edilicia del moment, també és cert que fins a finals del XX no es produeix una reconversió amb arquitectures del moment que inicien l'expansió fins a l'altra ribera del riu. I és en aquest cas on, entorn a la plaça d’Amèrica es produeix el canvi de paradigma. La pròpia peça que substituïm així ens ho indica: una obra racionalista d'influències italianes i madrilenyes.


A l'altre costat les arquitectures de les dues últimes dècades s'expandeixen a l'altre costat del riu i en aquesta. Conservar els modelsdieciochescos i inicials del XX?
Possiblement anàs més interessant conservar les invariantes que aquesta societat ha anat
destil·lant al llarg dels segles i no uns que estan concentrats en una zona i una
època com a mers ítems d'un moment.
Per açò proposem una arquitectura de transició que explica i qualifica el pas entre dues èpoques entre les quals intervenen vuitanta anys de vida social, econòmica, política, de canvis
estructurals, etc.


ELS PROPOSEM:
- Una arquitectura d'ara, sense grans parenceries.
- Una arquitectura que mostra el serpenteantemoviment cap a l'altre costat del riu.
- Una arquitectura que mostra el prestigi d'aquesta ciutat sempre en trànsit. Com
qualsevol altra que es autovalore.
- Una arquitectura que valora allò que arreplega el principi de Navarro Reverter, els
caps de pont de Sorní, etc. I mira cap a l'altre terreny sobre el qual es va establir
l’Exposició d'1.909.
- Una arquitectura que manté el programa, com a expressió d'una indústria, la de la
promoció immobiliària.
- Una arquitectura que remodela l'exterior per a significar la situació actual. Que
discorre vorejant les ordenances del PGOU. Que ordena a l'antiga però amb criteri
contemporani. NO un remake, sinó un fer de nou. Des d'ací.
- Una ordenació no solament de les quatre façanes a la via pública sinó la cinquena, la coberta, la que fa que siga coherent la València a vista d'ocell. Amb la implementació d'elements necessaris per a assegurar la sostenibilitat del propi edifici.