2011 - Concurs a Leganés :: Concursos :: Estudio de Arquitectura Josep Blesa

Projectes > Concursos > 2011 - Concurs a Leganés

Concurs de projectes amb intervenció de jurat
Remodelació i ampliació del museu d’escultura a leganés

LEMA: ARQUISCULTURAS

Antecedents
L’espai d’ubicació del museu presenta les següents característiques: tenim un museu que s'ha quedat xicotet i obsolet per als requeriments actuals, hi ha uns jardins que constituïxen un passeig escultural que conforma ciutat en forma de gran L, hi ha dos places importants: una urbana i una altra d'espectacles taurins o d'una altra índole.
Ens trobem en una àrea residencial.
Tot això s'inclou dins d'una intervenció regeneracionista de fa anys. Entenem que la intervenció ha de respectar el patrimoni existent, incrementant-ho. La nostra necessitat actual consisteix a substituir, remodelar o ampliar l'edifici original per a incrementar la col·lecció exposada després del llegat de fons procedent del MEAC, a més d'altres que s'han afegit amb posterioritat.
L'heterogeneïtat intrínseca de les obres actuals i de les que vindran, ha constituït una de les claus de la proposta.

Programa
L'objecte del present concurs és la definició arquitectònica i paisatgística de la remodelació i ampliació del Museu d'Escultura a l'aire lliure de Leganés, amb un programa que ens permet de necessitats amb caràcter orientatiu per a albergar, no sols activitats noves, sinó albergar i exposar adequadament peces de fins ara impossible exposició a l'exterior. El programa exigit és el següent:
- Sala o sales d'exposicions permanent d'escultures
- Sala o sales d'exposicions temporals
- Vestíbul de recepció amb la possibilitat d'una zona de botiga
- Zona d'oficines
- Magatzem d'escultures
- Tallers i aules
- Sala de conferències
- Cafeteria
 
Dins del programa proposat, incloem també la creació de sales polivalents per a reunions de provisió de coneixement per a col·leccionistes, representacions d'empreses privades inversores en obres d'art, coaching per a crítics, tècnics, comissaris d'exposicions, etc.

concepte i idea de la proposta
Conservació íntegra de l'edifici actual. Per motius de sostenibilitat creiem que el patrimoni existent no deu derrocar-se sinó, al contrari, fer-ho créixer. Per això l'edifici actual ha de mantindre's i adaptar-se en el temps als requeriments que precise el conjunt després de la travessia que s'inicia ara.
El conjunt que proposem és el tricicle harmònic de tres elements constitutius:
- La parcel·la urbanitzada amb l'enjardinament proposat en esta proposta.
- L'edifici existent actual del museu.
- L'edifici de nova planta proposat en esta solució.

Potenciació de l'entorn urbà existent després de la intervenció. Viabilitat econòmica futura. Baix cost de manteniment.

Amb esta proposta es pretén crear un conjunt museístic viu, amb una zona destinada a les escultures albergades pel nou museu, una altra zona es concep com a museu a l'aire lliure. Algunes de les escultures rebudes no poden exposar-se a la intempèrie, però sí que poden estar connectades visualment amb l'exterior. Integrem els espais expositius en el parc, ja que únicament se separen del jardí per un tancament envidrat. L'edifici existent es dedica a la gestió, reparació, restauració, preparació i emmagatzemament de les peces escultòriques. També es poden fer exposicions de forma puntual. La proposta destaca l'espai exterior i per això integra en ell el nou edifici. Serà en la 'promenade' escultòrica del jardí i en el nou edifici transparent on es contemple l'obra exposada, tant des del seu recorregut interior com des del circumdant exterior a ell

L'EDIFICI NOU ÉS UN NO-MUSEO
Esta proposta arquitectònica no pretén engolir les obres escultòriques, instal·lacions o performances que pogueren exposar-se, sinó que tracta de difuminar els límits entre el parc i el museu, per a mostrar-les a l'exterior. La vegetació circumdant ens ajudarà en tal comesa. A través de les fites de la coberta que sobrevolen els arbres des de la llunyania ens ho indiquen; en la proximitat, la crida al vianant es produïx per la visió directa de les obres.
Donem la volta als museus tancats de pintures o altres espais artístics. Les escultures queden protegides, però queden integrades en el paisatge urbà de la ciutat. L'objecte arquitectònic queda reduït a una simple coberta que 'vola' entre els arbres circumdants. El vidre pareix sostindre la coberta. Com hem dit, el fons del museu és heterogeni. La proposta rebutja l'encorsetament d'una altura única, ja que les grandàries de les obres són molt variats. Creguem sales amb altures distintes per a poder albergar les diferents obres. La proposta crea espais que admeten des de la xicoteta vitrina-museu beuysiana fins a un possible gran format de Calder, Giacometti, etc. Cada exposició és matèria d'estudi, augmentant la complexitat, però també les possibilitats d'ubicació de les peces exhibides, que es veuran diferents en funció de l'entrada de llum natural.
La inserció dels ciprers en els patis és una crida internacional de benvinguda, modificant la semàntica tradició funerària hispànica. L'edifici nou transcorre al llarg del braç paral·lel de l'avinguda que separa els espais. Tenim dos nuclis diferenciats, units per una única coberta. L'edifici de majors dimensions alberga les sales d'exposició i l'edifici menor es dedica a usos de divulgació i formació. Al cobrir també el tram de l'Avinguda es crea una espècie de passatge que dóna continuïtat visual a l'esgarrany dels edificis situats entre els edificis de l'altre costat del carrer. Es tracta d'un recurs visual semblant a les finestres nipones shinden.
El recorregut dins del museu es planteja al mode clàssic de sales successives. Estes sales tenen formes orgàniques en compte dels paral·lelepípedes habituals, i s'adossen com si foren una massa d'ous d'amfibi. En els intersticis buits entre les sales creguem xicotets jardins zen, que permeten l'entrada de llum natural en les sales. Alguns patis tenen ciprers o avets que sobreïxen per damunt de la coberta.
S'ha recorregut a sales ovoides en contraposició a les sales rectangulars que permeten zones 'obscures' sense visual, mentres que en este cas es percep la totalitat de l'espai en el trànsit al voltant de cada una de les peces exhibides. Tots els murs de tancament seran de vidre com es desprén de les imatges aportades en la proposta, excepte aquelles sales que precisen una certa privacitat com són neteges, cuina, etc, que seran de formigó armat vist blanc. Per a la construcció d'esta fatxada transparent emprem diferents tipus de vidre en funció de la solejada, per a protegir les obres escultòriques.