1996 - Conservació façanes, Manyans :: Conservació :: Estudio de Arquitectura Josep Blesa

Projectes > Conservació > 1996 - Conservació façanes, Manyans

MANYANS, 4

DEFINICIÓ DEL TREBALL
El present projecte té per objecte definir la intervenció de rehabilitació de l'edifici situat al carrer de Manyans, de la Ciutat de València.

L'edifici en l'actualitat constitueix una construcció deshabitada i malmesa pel pas del temps. Originàriament era d'ús residencial, també unifamiliar. Típica casa de menestrals o obrador de mitjans del segle XIX. Amb aquest projecte es pretén recuperar l'ús original d'habitatge unifamiliar en altura. Tot dedicant la planta baixa a local d'ús administratiu (oficina oberta al públic de la mateixa propietària).

Aquesta promoció és de caràcter privat i per a ús propi. I s'acull a les ajudes a "Actuacions protegibles en matèria d'habitatge" del Decret 113/1996, de 5 de juny del Govern Valencià.
Amb aquesta intervenció es pretén readaptar un edifici de caràcter residencial unifamiliar que acollirà una família composta de mare i tres fills. Tot i que no està protegit a cap nivell s'intenta de servar el caràcter formal, tot fent que la lectura tipo-morfològica des de la via pública continue sent l'heretada per nosaltres.

Aquest edifici es troba situat a CIUTAT VELLA, en concret al BARRI DEL MERCAT. Per tant s'acull al P.E.P.R.I. vigent (d'aprovació definitiva 19-febrer-'93) del dit barri. El seu solar gaudeix d'una zonificació de Sòl Urbà d'Ús residencial, segons s'especifica en el Pla Especial de Protecció i Reforma Interior del Barri del Mercat, alhora que NO especifica un Nivell corresponent a protecció Arquitectònica.

L'edifici és propietat de la promotora. Havent-ne estat comprat (en data de 4 de juny de 1996) per tal d'acollir-se a les ajudes de compra per part del promotor-usuari.

La planta baixa es dedicarà a local d'ús administratiu. La resta de plantes: naia o entresol, primera, segona, tercera i àtic o estudi es dedicaran a habitatge.

COMPOSICIÓ DE L’EDIFICI
El programa de necessitats requerit per la propietat, s'hi desenvolupa de la manera següent:

PLANTA BAIXA: S'estructura en dues zones:
1) accés principal a local dedicat a oficina a públic dirigit per la mateixa propietària (objecte d'estudi mitjançant un projecte d'activitat específic).
2) Amb una zona posterior dedicada a traster. Junt a l'accés a l'escala, situada al fons de la planta.

PLANTA D'ENTRESOL O NAIA: Dedicat a element de pas i filtre entre la planta baixa i la vivenda. Es tracta d'un espai adjunt a Planta 1ª. A més de l'espai circulatori gaudeix, també, d'un lavabo. Constitueix la 1ª planta d'ús residencial.

PLANTA PRIMERA: Es tracta de la 2ª planta de vivenda, dedicada a planta diürna. Composta de cuina i Estar-Menjador.

PLANTA SEGONA: És composta d'un distribuïdor que dóna servei a un bany complet, un dormitori doble i un de senzill.

PLANTA TERCERA: De la mateixa disposició que l'anterior, està composta de bany i dos dormitoris, un doble i un altre de senzill.

PLANTA QUARTA: Es tracta d'un espai diàfan, dedicat a zona de estudi o lúdic per als infants. I a més gaudeix d'una petita terrassa descoberta.

El conjunt de plantes s'articulen circulatòriament per mitjà de l'escala situada al fons de l'edificació, contra la façana posterior.

AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA
Amb aquesta proposta s'ha intentat de conjuminar tres requeriments: el 1r i més important des del punt de vista urbà és la protecció, a pesar de no estar el dit edifici protegit. Tal circumstància posa a descobert un concepte de la preservació del patrimoni en aquesta ciutat d'arrel merament ambientalista i monumentalista, deslligat del concepte de tipologia edificatòria. El 2n requeriments propis de la propietat; que contempla el punt realista de les disponibilitats econòmiques d'una família popular -sempre precaris- en la intervenció i el 3r de composició, en plantes, secció i façanes d'una manera d'intervenció contemporània, que reflectirà l'existència de funcionament intern de l'habitatge acoblant-ho a un sistema de buits i massissos que solucionàs funcionalment i higiènica, els requeriment interns, on cal continuar donant-hi la lectura urbana de la casa obrador d'arrel de ciutat gòtic - mercantil.

APROXIMACIÓ HISTORIOGRÀFICA I ESTAT ACTUAL
n quant al primer requeriment ens trobem que el P.E.P.R.I. del BARRI DE MERCAT no protegeix l'edifici a cap nivell Arquitectònic, que si bé no es tracta d'una peça singular o "ideal", n'és un dels darrers models del c/ de manyans amb aquesta tipologia. Constitueix la darrera crugia d'un edifici amb pati que donava façana al carrer de sant Vicent. Per tant es pot concloure que l'edifici motiu d'aquesta intervenció és fruit d'una segregació de l'antic solar de l'edifici de la cantonada amb c/ de sant Vicent. Que aprofita els murs existents per a bastir una casa-obrador posteriorment a la dita data de 1.852, cosa que es detecta, també, per l'ús de ferro de fundició i no de forja als balcons. L'edifici tot i ser d'una traça gruixuda manté una certa composició i bon quefer dels, possiblement, mestres de cases de mitjans del segle XIX, òbviament amb un to menor. Amb tot ens dóna una pista en tant que la intervenció en aquest és merament de reconstrucció, car es tracta d'adobar patologies lleus. De factura molt més modesta que el confrontant de la cantonada a c/ de sant Vicent de factura preburgesa i posterior en construcció al nostre (doncs hem trobat dues finestres practicades - posteriorment cegades- a la mitgera amb aquell ubicades a la naia i a la planta 1ª) per la qual cosa és lícit de pensar una certa dilació en la construcció d'ambdós edificis. Tot i que comparteixen murs antics de l'edificació anterior.

Tot i que al llarg d'una intervenció feta en un edifici va donant-nos noves pistes per tal de determinar d'una manera més correcta i fefaent, la baula que conforma aquesta construcció, dins del teixit i esdevenir històric de la ciutat, pensem que hi cal avançar unes hipòtesis de bestreta que aniran confirmant-s'hi en anar descrostant els murs, canyissos que ens amaguen la realitat complerta de l'edifici. I que d'alguna manera ha de restar com a estudi- posem per cas amb un annex- en finalitzar les obres. Tot i pensant que aquesta intervenció n'és una més en el devenir de la vida de la construcció. No essent aquesta la definitiva i darrera.

Aquest edifici és el resultat de construir sobre el construït. L'edifici, conserva la disposició espacial en altura de la casa -obrador: planta baixa amb naia, per a l'elaboració mercantil, pisos 1r i 2n per a habitatge i terrabastall o cambra en última planta, amb el finestró en façana, que denota la reducció d'altura pel pendent de la coberta.

Aquest edifici té una façana feixuga, però, manté el concepte clar, contundent i omnipresent (des de Perpinyà fins a Alacant) de plans nets i tallats que tanquen espais arquitectònics més complexos. Aquestes són construccions que s'hi adapten molt bé al tipus de casa entremitgeres i que permeten de mantindré una gran unitat de carrer corredor.

En quant a la planta, d'entrada, ens trobem amb la posició de l'escala que si des d'un punt de vista resistent és correcta, des del compositiu constitueix "un estrany tipològic" la seua disposició a la 2ª crugia sobre la façana posterior. Possiblement per que en origen el celobert posterior fóra un patiet pertanyent a la dita edificació. O fruit d'una servidumbre preestablerta entre propietaris.

Les parets i barandats estan revestides de guix negre o/i morter de calç. Les parets mitgeres són de fàbrica de maó massís d'1 peu resoltes amb maons massissos de 28 a 30 cms per 14 de testa i 4,5 cm de gruix, presos amb morter de calç, moltes vegades ja cristal•litzat.
La coberta es sosté amb una estructura de fusta, cabirons que sostenen les llates, a sobre d'elles un tauler de maons, amb acabat de teula. A la 2ª crugia s'hi va afegir, damunt d'aquestes, un paviment a base de cairons de terracota 40 x 40 cm.

A la planta baixa hom s'ha descobert l'existència d'un pou d'aigua, ja cegat i cobert per una llosa de pedra.
Els paviments són rajola valenciana ceràmica, d'acaballes del segle passat o primeries d'aquest, conformant motius mitjançant llur coloració. A l'escala de cairons ceràmics de 30 x 30 cms, acabats amb mamperlà de fusta, de pi melis. Molt deteriorat tot plegat. La barana és de barandat de primes eixalbat de guix i pintat amb l'esmalt o emblanquinat.

Pels objectes de manufacturació, inscripcions a les parets, etc. sembla que la dita casa, dedicada a manyeria, arribà a fer servir el 1r pis per a la elaboració d'objectes metàl•lics de forja i fundició, deixant a partir de la 2ª planta l'habitatge.