1997 - Rehabilitació, Estamenyeria :: Conservació :: Estudio de Arquitectura Josep Blesa

Projectes > Conservació > 1997 - Rehabilitació, Estamenyeria

C/ ESTAMENYERIA

DEFINICIÓ DEL TREBALL
El present projecte BÀSIC i D’EXECUCIÓ, té per objecte definir la intervenció de rehabilitació integral I AMB CARÀCTER D’URGÈNCIA de l’edifici de d’habitatges situat al carrer de l’Estamenyeria Vella nº 9, cantó amb carrer de l’om i Generós Hernàndez, de la Ciutat de Valància.

Hom percep la conformació de l’edifici per l’agregació de tres cossos d’antics edificis, (segurament cases-obrador) un d’ells, el més antic de composició estètica, clarament llegible des de l’exterior, estant els altres dos emmascarats per una intervenció epidèrmica de façana, del segle XIX, però que es deixa veure i interpretar l’esquema de murs de càrrega diferenciats, una profunda intervenció de reorganització interior.

L’edifici en l’actualitat és una construcció castigada per la seua antiguitat. Està desnonada actualment. L’ús últim és d’habitatges (4) amb planta baixa comercial. Aquest edifici es troba situat a CIUTAT VELLA, en concret al BARRI DE MERCAT. Per tant es regeix pel PEPRI. vigent (aprovació definitiva 19-febrer-'93).

El solar gaudeix d’una zonificació de Sòl Urbà d’Ús residencial, segons s’especifica en el PEPRI del Barri del Mercat, aquest no especifica cap nivell de protecció, tot i que, la Conselleria de cultura ha establert un Nivell de protecció Arquitectònica 3 consistent en la preservació de les façanes a carrers Estamenyeria Vella i de l’om, així com la coberta. Veure-hi, AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA.

AQUEST EDIFICI SUPOSA UN PUNT DE DISCREPÀNCIA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL PEPRI, ENTRE AJUNTAMENT I CONSELLERIA. DONCS EL PEPRI ESTABLEIX UN ENDERROC DE L’ EDIFICI DE CAPÇALERA PER A CONFORMAR LA PETITA PLAÇA DAVANTERA, AMB LA CONSEGÜENT MODIFICACIÓ DE LA TRAMA, PER L’ACORD DE 28-8-1997, EMÈS PEL TÈCNIC DE LA CONSELLERIA DE CULTURA, J. MANEL DESPIAU I ORRIACH, I REFRENDAT DE LA DIRECTORA GENERAL DE PATRIMONI ARTÍSTIC, DIT EDIFICI ES MANTÉ EN SA CONFORMACIÓ GENERAL ACTUAL, SEMPRE I QUE EN LA TRAMITACIÓ MUNICIPAL DE L’EXPEDIENT DE REHABILITACIÓ S’ INCLOGA EL CITAT EDIFICI EN EL CATÀLEG D’EDIFICACIÓ PROTEGIDA DEL PEPRI DEL MERCAT AMB NIVELL DE PROTECCIÓ 3.

En l’actualitat l’edifici es troba desallotjat i amb llur forjat totalment apuntalats i estintolats des de planta baixa fins la coberta, requerint-s’hi d’una ACTUACIÓ D’URGÈNCIA, per estar afectada greument la seua estabilitat, amb ruptures de biguetes, corc i amb els murs de façana i mitgera en moltes zones seriosament esquerdats i/o desplomats. Endemés l’edifici es troba deteriorat per un incendi que l’afectà parcialment al forjat de la planta 2ª de l’edifici en la zona caient a c./ Om. Existeix també un estintolat exterior pel c./ Generós Hernàndez a nivell de planta baix que evita la caiguda d’un tancament desplomat a causa de l’empenta produïda per la ruptura parcial d’una de les escales de l’edifici. Tot i que és insuficient haver-s’hi d’apuntalar, també, el matxó de pedra de mitgera.

L’organització de l’estat actual consisteix en P. Baixa dedicada a local SENSE D’ÚS (quan se li assigne un ús serà precís que tècnic qualificat realitze projecte d’activitat per a l’obertura) i plantes 1ª a 4ª dedicades a apartament.

LA INTERVENCIÓ CONSISTEIX EN UNA REPARACIÓ ESTRUCTURAL DELS ELEMENTS PORTANTS DANYATS, ADECENTAMENT I DECÒRUM DE FAÇANES, SUBSTITUCIÓ DE COBERTA, I EN QUANT A HABITABILITAT I ELEMENTS COMUNS, UNA REORGANITZACIÓ FUNCIONAL.

CARACTERÍSTIQUES DEL SOLAR
SITUACIÓ:c/ Estamenyeria Vella, nº 9.
SUPERFICIE DEL SOLAR: 87,65 m2
DIMENSIONS:
Façana principal c/ Estamenyeria Vella 13.22 m.
Façana esquerra c/ Om 7.27 m.
Façana fondo c/ Generós Hernàndez 4.12+8.91 m.
Mitgera dreta 6.29 m.
OCUPACIÓ DEL SOLAR: L’ocupació és la total del solar, clar, és una intervenció de rehabilitació sobre un edifici existent. Per tant, no existeix variació en la superfície ocupada del solar.

COMPOSICIÓ DE L’EDIFICI
En estat anterior de l’edifici, el baix s’utilitzava com a sala de jocs recreatius i en la resta de les quatre plantes, de manera anàrquica, s’ubicaven entre quatre i sis vivendes.
El programa de necessitats requerit per la propietat, es resumeix en la inserció de una planta baixa sens ús assignat i quatre plantes altes de vivenda-apartaments. Tres dúplex i dos símplex, tot això dintre del volum original de l’edifici. Les cobertes s’hi reconstruiran exactament iguals a les existents.

AMBIENTACIÓ URBANÍSTICA
L’edifici que es rehabilita pertany al Barri del Mercat, el PEPRI del qual (data d’aprovació definitiva 19-II-1993) regeix urbanísticament. Dintre d’aquest, l’edifici objecte d’aquest projecte, pertany a l’àmbit de gestió de la UA.- 8 (que preveu la gestió per expropiació i promoció d’iniciativa pública) de l’àrea de qualificació urbanística CHP-151. Igualment, l’edifici, pertany al BIC. de l’entorn monumental de la LLOTJA. Dit edifici no posseeix cap nivell de protecció. Sent l’altura de cornisa la referenciada 4z, sent 5 las altures del nostre edifici. L’estructura tipològica del dit edifici el resultat de l’agregació de tres (3) cases-obrador, passants entre c/ Estamenyeria i c/ Generós Hernàndez. Les dos entre mitgeres sofriren una intervenció, possiblement, en el segle passat que origina la façana pseudoacadèmica que las unifica morfològicament, mentre que la de la cantonada, als tres carrers, manté llurs trets preacadèmic. Aquesta darrera, segons el PEPRI (pla de RÈGIM URB.), preveu el seu ENDERROC, amb ruptura de la trama urbana originària i incorporació al espai públic EL-2, produint un esbudellament del dit espai.
Sofrint i sotmetent-se a un FORA D’ORDENACIÓ SUBSTANTIU. Segons DT. 9ª de les NNUU del Pla General. CRONOLOGIA PRÈVIA A LA INTERVENCIÓ:

1) Declaració de RUÏNA IMMINENT per part de l’excm. Ajt. de València. 21-junio-1991.
Resolució Nº L-3296

2) Informe Tècnic de la Unitat d’Inspecció del Patrimoni Històrico-Artístic dels S.T. de Cultura i Educació de la Conselleria. 2 de agost de 1991. NO AUTORITZANT LA DEMOLICIÓ DE L’EDIFICI, adherint-se al compromís de la propietat a rehabilitar-lo. Basant-se en llur pertanyença al BIC monumental de la Llotja i negativitzant l’esventrament de dit espai a costa de la pèrdua de l’escala ambiental i de la traça urbana històrica.

3) Informe de la OT. de Edificis Ruïnosos, Exp. 4806/78, de data d’ofici 6 de novembre de 1996, pel què s’hi determinen els treballs mínims d’apuntalament, sanejat, etc.

4) Nou informe de la O.T.R. de 26 de novembre de 1996, fent extensius els treballs d’apuntalament de forjats en tota sa superfície.

5) Consulta a la Comissió Municipal de Patrimoni. Data de 31-1-1997 per la què s’analitzà una proposta que Estudi d’Arquitectura desconeixe, i que valorava positivament la rehabilitació i feia esment en els aspectes d’ incidència en l’entorn, manteniment de façanes, exigència de normativa, altura de forjats en l’element reconstruït (?) , creació de balconada en c/ de l’Om, acabats de façana i execució en terminis concrets. Fins i tot inclusió de l’edifici en el PEPRI del Mercat o mitjançant oportú instrument de planejament. I Com. 7-2-97
6) Modificació Puntual del PEPRI del Mercat. Expedient 239c.97 . Informe Tècnic de 28-agost de 1997 pel que es dóna aprovació definitiva de la modificació puntual de PEPRI del Mercat en l’àmbit de l’edifici Estamenyeria Vella 9, redactat per n’Agustín Cámara Tercero, arquitecte, sempre i quant en la tramitació municipal de l’expedient s’incloga el citat edifici en el Catàleg d’edificació protegida del PEPRI amb un nivell de protecció 3.

Amb aquesta proposta s’intenta de conjugar tres requeriments : el primer i més important des del punt de vista urbà és la protecció, MITJANÇANT LA INSERCIÓ D’ÚS, de l’edifici. Tot recolzant-nos en els criteris compositius de l’entorn i requeriments de la Conselleria. Així com "la curosa investigació interior per a determinar la possible existència de restes arquitectòniques d’interès". El segon és el propi de la propietat; que contempla el punt realista de les disponibilitats econòmiques d’una empresa petita en la intervenció i llur programa de necessitats; i el tercer de composició interna, que d’una manera contemporània, que reflectisca l’existència de funcionament intern complex, de dúplex i símplex, a base de vivendes-apartaments acoblat a un sistema de buits i massissos que solucione la contradicció d’encontrar-se amb dos edificis de diferent època, amb sistemes morfològics diferents, on precisa continuar donant la lectura (MORFOTIPOLÒGICA) urbana de dos edificis i, alhora, tractar-lo internament, com a un únic conjunt. Conferint-li una dignitat i perdurabilitat que havia perdut completament; i a les persones una seguretat i habitabilitat contemporànies. Creient que és, aquest, un dels eixos de recuperació per a Ciutat Vella.

APROXIMACIÓ HISTORIOGRÀFICA
Tal i com es detecta al plànol del Pare Tosca (1703), de tota l’illa de cases a la qual pertany l’edifici objecte d’aquest projecte és l’únic que apareix. Constituint ambdós edificis una illa, que donava façana a l’actual plaça del Doctor Collado (antiga pl. de la Llotja de l’oli).

L’edifici era de planta baixa i dues altures. Situat sobre el carrer de la Estamenyeria Vella, constituïa el carrer gremial on es feia l’estam (segons el Fabra , Estamenya : Teixit assarjat de llana o estam, generalment tot negre o de diversos colors, que serveix per a la confecció de faixes, gipons, faldes, cobrellits, mantells, etc. Precisament a un carrer de prop es troba el carrer de Tonedors ( on es tallava la llana de les ovelles).

Arran de l’apuntalament fet, s’observà que aquest estava fet en fals i que dessota la planta hi havia un semisoterrani, amb dos finestrons que òbviament donarien al carrer. En el dit espai hi ha un pou fet de fàbrica de maons i una mena de peanya amb pica de pedra per a llavar la llana. Possiblement els edificis primigenis, de menor altura, de caràcter tipològic de casa-obrador fan conformació d’unitat constructiva interior ja al segle XVIII i la perforació de parets mitgeres mestres igualant nivells de forjat en els dos edificis mitgers, no en el de cap de cantonada. Tal i com es detecta de restes de fàbrica tallada en façanes i els matxons. A més de que, base a aquesta hipòtesi n’observa-hi que les diverses façanes a c/ G. Hernàndez no estan alineades. La intervenció d’unificació epidèrmica de c/ Estamenyeria hom denota una arrel dinovesca i acadèmica, així com una sobreelevació de cossos, carpanellant els arcs dels buits, introduint-hi el motluratge popular típic protoburgès. No obstant les baranes continuen sent de forja i no de fosa com en el del cap de cantonada del segle XVIII o anteriors. L’edifici de cap manté la tipologia constructiva de buits rectangulars, amb falsejats en llindes amb primes conformant l’esplandit, esquadries típiques del XIX en finestres y balconeres, amb contraventalles i balcons de forja amb tornapuntes entre l’entramat de balcó i el parament de façana, que suporten l’enrajolat tot de ferro forjat inclús les baranes.

De la mateixa arrel compositiva és l’encadenat de pedra buixardada que sosté les cantonades de l’edifici preacadèmic.

En l’actualitat es detecta com dos cossos únicament, metamorfositjar-se els dos mitgers en un sol edifici. Tot donant una clara lectura i distinció entre buits d’alcova (finestrals) i finestres d’altres dependències i finestrons d’il•luminació d’escala -no existent ja. Tal com ens explica T. Simó en "La arquitectura de la Renovación Urbana en Valencia": La exigencia de los solares anteriores puede hacer inimaginable la estrechez de lo edificable y como aun el patinillo es inexistente en toda la primera mitad del XIX, a esta angostez viene a sumarse la utilización, para dar luz a la escalera, un hueco en la fachada.

Al llarg d’una intervenció en un edifici va donant-nos noves pistes per a determinar d’una manera més correcta i fefaent la baula que conforma cada construcció dins del conjunt i també dintre del teixit i devenir històric de la ciutat. Tanmateix pensem que cal avançar unes hipòtesis de partida aniran, o no, confirmant-se en descostrar-hi murs, que ens hi amaguen la realitat de l’edifici. I que cal reflectir, si més no, al llibre d’òrdens o com estudi -posem per cas en un annex- en finalitzar les obres. Bo i pensant-ne que aquesta intervenció n’és una més en el devenir de la vida de la construcció. No essent-hi aquesta la definitiva i última. D’aquesta faisó podrem esbrinar, el perquè dels finestrons de semisoterrani, ¿ el nivell del terra del carrer era molt més major ?, ¿ El perquè de tots tres edificis mantenen sengles obertures a carrer de G. Hernàndez i estan sobre llindes de pedra treballada ?, ¿ Perquè els baixants de façana no s’emboteixen dins del mur quan la reglamentació del XIX comença a considerar-ho preceptiu o entubar en tub de fosa ?, etc. Tal i com aporta el projecte de proposta ¿el balcó entre carrer de l’om i Generós Hernàndez girava realment ¿ com és general en l’entorn , fins i tot en edificis de menor envergadura. La unificació d’ambdós edificis ( en realitat del tres) comporta un "desdibuixat" de l’originari i uniformització de buits (segurament la mitgera entre el primer i segon, no el de cap, anava a parar a una de les balconeres actuals, en concret la central), altures i de forjats.

Amb la proposta actual se recupera l’accés pel carrer de G. Hernàndez. Com es desprèn que els dits edificis conserven el finestró en façana que il•luminaria l’escala junt a la mitgera, avui pràcticament desapareguda. La façana del cos entre mitgeres, a Estamenyeria, té unes dèbils connotacions tardoneoclàssiques que recorden, de lluny, aquella arquitectura eclèctica de rel academicista pseudofrancesa amb un to vernacular, que s’expressa amb els cèrcols motlurats dels buits que apareixen en els pisos alts de les ordenances dibuixades. La matriu del motluratge és típica de la època, que podríem dir que estava feta industrialment a València, on podem trobar-la amb petites variants por tot Ciutat Vella.
Aquest edifici té unes façanes pesades, però, manté el concepte clar, contundent i omnipresent (a tot l’arc mediterrani) de plans nets i tallants que tanquen espais arquitectònics més complexos. Que la solució de proposta pretén mantenir i potenciar. Aquestes són construccions que s’ adapten molt bé al tipus de casa entre mitgeres i que permeten de mantenir una gran unitat de carrer corredor.

ESTUDI FUNCIONAL
El programa de necessitats requerit per la promotora, es desenrotlla de la manera següent:

PLANTA SOTERRANI: Espai existent abans de la intervenció, diàfan i sense ús específic assignat que per llur configuració i extrema petitesa està vinculat sols amb el local de la P. Baixa.

PLANTA BAIXA: S’estructura en dues zones
1) Planta diàfana sens ús assignat amb un lavabo.
2) Pati d’entrada de vivendes amb accés des de c./ Generós Hernàndez.

PLANTA PRIMERA : Són tipològicament iguals i s’estructuren en tres zones.
1) Elements comunes (caixa d’escala i ascensor).
2) APARTAMENT 1 (símplex) .
3) Planta inferior (zona de dia) del dúplex 2.

PLANTA SEGUNDA : S’estructuren en tres zones
1) Elements comuns (caixa d’escala i ascensor).
2) APARTAMENT 3 desenrotllat tot ell en aquesta planta.
3) Zona de nit de la vivenda 2 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.

PLANTA TERCERA : Són tipològicament iguals i s’estructuren en tres zones.
1) Elements comuns (caixa de escala i ascensor).
2) Planta inferior (zona de dia) del dúplex vivenda 4.
3) Planta inferior (zona de dia) del dúplex vivenda 5.

PLANTA CUARTA : S’estructuren en dues zones:
1) Zona de nit de la vivenda 4 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.
2) Zona de nit de la vivenda 5 (dúplex), amb accés des de la planta inferior.

1.-SUPERFÍCIES CONSTRUÏDES POR VIVENDES.
PLANTA SOTERRANI 27.95 M2
PLANTA BAIXA 87.65 M2
PLANTA PRIMERA 87.65 M2
PLANTA SEGONA 87.65 M2
PLANTA TERCERA 87.65 M2
PLANTA QUARTA 87.65 M2
S. CONSTRUIDA TOTAL 466.20 M2

2.- SUPERFICIES ÚTILS.
DISTRIBUCIÓ DE SUPERFÍCIES ÚTILS PER VIVIENDES O LOCALS:
Immoble registral  Superfície Útil  Plantes
APARTAMENT 1    51.81 M2         1ª i 2ª
APARTAMENT 2    33.71 M2         1ª
APARTAMENT 3    33.71 M2         2ª
APARTAMENT 4    61.30 M2         3ª i 4ª
APARTAMENT 5    65.90 M2         3ª i 4ª
Local sin uso         70.84 M2         Soterrani i P. Baixa
Elements Comuns  45.65 M2         P. Baixa, 1ª, 2ª i 3ª
SUP. UTIL TOTAL 362.92 M2 TOTES