2003 - Conservació i rehabilitació façanes, Trenc :: Conservació :: Estudio de Arquitectura Josep Blesa

Projectes > Conservació > 2003 - Conservació i rehabilitació façanes, Trenc

CONFERCOVAL

DEFINICIÓ DEL TREBALL.
El present projecte té com a objecte definir la rehabilitació de fatxades i cobertes. Tot això sense afecció interior pel que fa a distribució, intervenint-la només a efectes estructurals, en aquells elements estructurals afectats per fallades en l’estructura portant de les fatxades, clavilles, fissures, ruptura de carregadors de llindes, oxidació d’elements metàl•lics portants de balcons, etc., i xilòfags i/o deteriorats pel transcurs del temps i de les intervencions més o menys desafortunades en la vida de l’edifici situat en el carrer del Trenc núm. 25 acc., i sant Ferran núm. 26 de la Ciutat de València.

En l'actualitat l'edifici té accés tant pel carrer del Trenc núm. 25 acc., i pel carrer Sant Ferran núm. 26. La planta baixa, amb accés pel carrer Sant Ferran està destinada a ús d'oficina del banc Popular. La resta de plantes es destinen a un ús d'oficines, locals, arxius, etc de l'associació CONFERCOVAL, on es gestiona sobre diverses qüestions caritatives, ancians sense família, etc. Entitat sense ànim de lucre, de gestió de caràcter administratiu. A les dites plantes s'accedeix des del carrer del Trenc, accedint-ne a les distintes plantes per mitjà d'una escala i un ascensor, producte d'una intervenció dels anys '76-77, que va substituir l'estructura interna, segons ens indica la fitxa d'arxiu municipal.
En les diverses plantes es troben locals de reunió, despatxos, etc. A la terrassa, transitable, s’accedeix a través d’una claraboia practicable i escala escamotejable situada sobre d’intradós de la coberta.

Cal destacar que l’edifici confronta en c/ de sant Ferran amb un edifici de finals del XVIII o principis del XIX que en la seua planta baixa es va inserir la Farmàcia Rubió, de decoració Art-Decó. Dels anys '30. Per un altre costat es fa insistència sobre l'estat de la mitgera que ha quedat desprotegida i que va afonant-se sobre la teulada veïna i que les aigües condueixen les enderrocs i morters pulverulents cap a la canal d’arreplega d’aigües i que en este moment perilla de trencar. Pel que este projecte inclou el sanejat de la dita mitgera que haurà de ser compartida amb la propietat veïna.

Sent dels propietaris confrontants la responsabilitat última, - d’acord a l’article 86 i ss., de la L.R.A.U.- però que bé val la pena evitar algun accident fortuït i indesitjable, donada l’altura de caiguda sobre els transeünts.

LA INTERVENCIÓ CONSISTIX EN UNA CONSOLIDACIÓ I REPARACIÓ GENERAL DE LES FATXADES I LES COBERTES.

COMPOSICIÓ DE L’EDIFICI
La planta del solar té forma de L, fruit de l’agregació - agrupació de sengles solars. L’edifici es compon de quatre (4) plantes. La dita unificació, segurament, és el producte d’una intervenció antiga, com es detecta per la coincidència, més o menys, semblant d’ambdós fatxades. Amb motius florals transitoris, entre l’eclecticisme de finals del segle XIX i la inserció de motius ja clarament del Modernisme floral. Ben sabut és que tant l’eclecticisme com els historicismes no es detenen amb l’aparició del Modernisme, sinó que, combinant-se amb ell, informen encara una part apreciable dels primers anys del segle XX. Tal com ens ha definit J.J. Sweeney en la seua obra Antoni Gaudí, p 61: “Eixa fugaç però difosa moda de la decoració l’ultima dècada del segle XIX i primers anys del segle XX que fou bàsicament un rebrot del Romanticisme naturalista”.

Per un altre costat l’existència prèvia de dos immobles es detecta, igualment, per la no concordança en altures dels forjats que van salvant-se els desnivells per mitjà d’escales de pocs escalons, inclús amb “pujades i baixades” en trams curts d’espai. Per un altre costat hem pogut localitzar un estudi sobre la zona d’afecció del B.I.C. DEL MERCAT realitzada per Vicent Corell i Farinós per a la Generalitat en 1987 “Projecte de normativa i disseny urbà de l’entorn de la Llotja, Sants Joans i Mercat Central.” Que avança uns criteris d’intervenció.

COMPOSICIÓ DE LES FATXADES
Si bé els criteris d’ambdós fatxades són semblants, no poden eludir que provenen de tipologies diferents, La de la C/ del Trenc d’una vivenda artesanal, inclús d’una casa - obrador que s’organitza per mitjà d’un eix de simetria que ordena els buits.

Com altres de la mateixa via. Pels taulellets que conformen l’interior dels requadros s’endevina que va ser una antiga apotecaria. La de c/ de S. Ferran ja s’insereix en una artesanal de tipus C amb dos eixos de buits i amb molta major fatxada. Ja dins de la zona mercantil i comercial va tindre una antiga perfumeria i drogueria, abans dels usos actuals. La reunificació es realitzaria al voltant de 1900, data francament primerenca. Les baranes de rematada superior han segut modificades amb escàs coneixement de l’estil, Ja que segurament presentaven un perfil ondulat.
Ací, en la composició d’ambdós fatxades ha desaparegut l’ordenació horitzontal, per pisos, que marquen les faixes. Estem davant d’una ordenació de base durandiana de l'École de Beaux Arts. Per llenços verticals. Marcant en els extrems xicotets edicles, una potent cornisa motllurada i elements lineals de finals corbs d'emmarcat amb trobades endolcides corbs (faixes i bordó) i inserció de dentells horitzontals d’arrel Sezessión vienesa.

Tema de les baranes, que són de forja, d’acord a l’esperit de l’estil, amb motius florals igualment, d’arrel parisenca o/i vienesa, que no són coincidents totalment en ambdós fatxades.

Les baixants són, igualment, de fosa. Hui estan totalment fora de servei, negant els paraments.

Tema del taulellet del Trenc: sobre una base de taulellets blancs vitrificats. Puntualment s’insereixen de manera simètrica s’insereixen al•lusions als productes “sèrums i vacunes” així com la típica simbologia de la serp que embolica la copa. Són d’especial interès les sanefes de colorit viu que puntualment ordenen els draps. La planta baixa es troba aplacada amb un granit marró abujardado i contornejat amb marbre polat gris.

Els sotabalcons dels balcons són d’obra, no tenint taulellets decorats. Amb estructura de perfils metàl•lics destacats per la corrosió. Cal destacar la simplicitat de la composició, resolta simplement a partir de construccions provinents de l’Academicisme Racionalista del primer terç del segle XIX. Que han segut intervingudes i modificades a partir dels nous criteris estètics del canvi de segle. Transició entre l’Eclecticisme i el Modernisme.

Les fusteries són de fusta. Tripartides. Amb tarja superior apaïsada. Pintades en gris suau. Amb forrat en tot el seu grossària. Segurament en l’ultima intervenció dels 70'. Compostes de finestrals amb quarterons vidriats de mitjà format i amb contrafinestra interior per a enfosquiment dels interiors. És a dir, la tradicional d’esta ciutat, a la catalana.

Significatives són les baixants de fosa que corre verticalment en l’extrem dret d’ambdós fatxades. La de S. Ferran arreplega les aigües des del canaló de la coberta i baixa per la mitgera amb la Farmàcia Rubió. La coberta és transitable.

Possiblement, i pel pendent que posseeix es tracta d’un faldó de teulada que es va reconvertir en terrassa.
L’estructura portant és de fàbrica de rajola massissa de format valencià/català de 14 x 28 i grossàries variables.
Assentats, segurament, sobre un basament antic de pedra per a evitar la remunta, per capil•laritat, d’humitat del subsòl. Destaca en la composició de l’entrada de c./ S. Ferran per ser d’aplacat d’escaiola d’exteriors, tipus Exoduro,en imitació a pedra del país de caràcter actual i/o contemporani. I per tant, totalment extemporani que haurà d’estudiar-se la seua neteja i/o reconversió, eliminant prèviament i sent substituït per pedra abujardada tipus Sant Vicent dels Horts, Borriol, Ulldecona o semblant. Zona del Banc Popular Espanyol. Col•locant en ambdós fatxades una interlínia, a ser possible de pedra que permeta el pas d’instal•lacions aèries, amb registre superior.

JUSTIFICACIÓ COMPOSITIVA DE LA FATXADA:
S’opta per mantindré el criteri compositiu d’eixos a centre de buits i vans originals. Els buits són rectes. Els emmarcats que ens hi ha llegat la història. De fet este edifici constitueix un anella nova de les capes mitges que s’insereixen en un corrent contemporani europea. l’art ‘Nouveau'. Estrany, en gran manera, en una societat amb un alt grau de conservadorisme artístic i immobilisme.
De fet, les fusteries són les originals i conserven el vidre senzill (no doble amb cambra de deshidratació, tipus climalit, actual) i respecten les línies rectes.

En síntesi, esta intervenció passa per recuperar l’esplendor d’esta peça anònima. Tal com la veiem. Adequar el preexistent, sense eliminar ni més menys que aquelles patologies. Adequar les plantes baixes amb els cossos superiors, sense eliminar-los, per mitjà de la composició i relectura morfotipológica de les fatxades.

Es renovaran els taulers dels balcons i se sanejaran i recompondran estructuralment i repararan els sotabalcons, Es mantenen els requadros verticals es restauren i/o substitueixen els taulellets danyats. S’eliminaran en c/ sant Ferran el revoque de morter de calç, es cosiran les fissures i clavilles que apareixen, i es recompondran amb un morter monocapa de calç i ciment pintat. Es decaparan i sanejaran les manyeries de balcons. Es peraltaran per a complir el P.G.O.U. que imposa una altura d'1'10 m. de manera minimalista, amb una simple pletina puntualment soldada al passamà actual.
Es podrà col•locar un passamà de fusta d’exteriors.

Tots els motius florals es recuperaran per mitjà del raspallat, creació de motles de fibra de vidre o semblant. Podent-se reinserir en els draps, etc. En el nostre cas, consultarem a la propietat sobre la viabilitat de refer o substituir les fusteries de fusta amb les cadències antigues, però que donen robustesa als muntants, a l’haver guanyat en altura i millorant les escairades ja que el vidre no és el de 3 m/m sinó que necessitem millorar les condicions d’aïllament que requereix una edificació actual.

El millor llegat que donem a la societat –en el seu espai vital ciutadà- és la sostenibilitat de la seua tradició actualitzada com a compromís de continuïtat i millora.

L’element, més extemporani, és la sobre elevació del peraltat de les baranes, per normativa que hem decidit d’afegir-li un passamà de la mateixa fusta que la fusteria de finestrals.

Procedirem al dessecat dels murs per mitjà de la instal•lació d’un sistema actiu d’electró – osmosis - fóresis. Neteja, rejuntada i tractament antigrafittis de la pedra d'este. Aplomat dels muntants dels vans. Les fusteries seran per randa de tallament vertical per a accentuar el caràcter vertical que posseeix la composició d’eixos.

L’arreplega d’aigües es continuarà mantenint oculta després de la cornisa. Esta es recuperarà amb la cadència ondulada que la va caracteritzar en el seu origen i que ens indiquen les fotografies d’època.
S’embocarà sobre baixants de coure envernissades per a evitar la seua oxidació amb enfosquiment o reverdit.
Els balcons en el seu extradós pisable s’impermeabilitzaran i col•locaran peces d’acabat adequat de gres o semblant.

S’alçaran les terrasses ja que presenten fortes patologies com a filtracions, afonaments, etc. degradació de “martingales” temporals per mitjà de SIKA-TOP, impermeabilitzacions autoprotegides, totalment rebutges, etc.,

L’estructura portant és de murs de càrrega en fatxada i mitgeres. Els forjats es conformen per biguetes de fusta perpendiculars a fatxada e entrevigado de revoltones.

Es procedirà a sanejar i reparar la mitgera amb la farmàcia Rubió, Inclús la reparació del canaló per a evitar la caiguda a la via pública d’esta. S’arbitrarà solució lògica de diàmetre suficient per a l’arreplega d’aigües de pluja de les terrasses, hui totalment incapaç d’assumir el règim de pluges, per inserció de les làmines que han reduït les seues dimensions, traslladant el problema a altres punts.