2003 - 16 Vivendes, Museros :: Plurifamiliars :: Estudio de Arquitectura Josep Blesa

Projectes > Plurifamiliars > 2003 - 16 Vivendes, Museros

MUSEROS 1

TOPOGRAFIA, EMPLAÇAMENT I PREEXISTÈNCIES
La parcel•la es troba enclavada en una zona d’eixample, encerclada per la via del tren, el pas elevat de la carretera a Nàquera, antiga carretera de Barcelona i naus industrials perifèriques a la vora del nucli antic que han restat empresonades després de la nova urbanització. El dit fragment es troba dissenyat per una reparcel•lació que aboca carrer perifèrics en illes de cases envoltant un jardí de forma el•líptica. La tipologia típica és d’edificació oberta. La topografia és plana. Les preexistències són de bloc centrat en la parcel•la oberta, enretirant-se dels límits. I en d’altres zones properes al nucli blocs lineals de morfologia que recorda les casernes militars. Cap intencionalitat més enllà que la materialitat a construir unifamiliars en filera, iterativament una al costat de l’altra. Sempre igual. La parcel•la sobre la què assentem la intervenció és la procedent d’una subhasta municipal que fita amb el jardí central de forma quasi-el•líptica. És a dir, es tracta d’un trapezi curvilini.

PROGRAMA
Donat el preu de la parcel•la, la inexperiència del promotors, traure el màxim d’habitatges de tres dormitoris en una forquilla variable entre 90 i 130 metres quadrats. Tots els habitatges hi havien de gaudir de terrassa particular de més de 15 m2. A més de serveis comunitaris com és piscina i garatge d’una plaça per habitatge, com a mínim. Preu de mercat d’eixida: 1500 € /m2. En concret consisteix a reproduir els serveis d’alt estànding que es produeixen a València, des d’una perspectiva d’accessibilitat a gent normal, nivell econòmic mitjà-baix.

CONCEPTUALITZACIÓ FORMAL I TEÒRICA. Lliscament corb + Architettura povera.
Les ordenances del sector obligaven a partir de la segona a enretirar-te quatre metres de la zona de vial públic. D’ací el lliscament horitzontal de la peça per la meitat. L’estructura, però quedava per a formar part de la composició. Aquesta instal•lació ha pretès ser una recerca entre l’arquitectura vedettista amb capacitat pressupostària i màxima prestació i l’anònima, la finalitat de la qual, és simplement la construcció material d’habitatges amb la inversió mínima. Tot intentant agombolar el més amb el mínim. Cobrir els requeriment que serien desitjats per l’alt estànding en quant a prestacions a l’usuari final. És a dir, s’ha rebutjat la solució mimètica, així ser conscients que excloíem la possibilitat de minimitzar l’impacte en el context existent. Antirretòrica. Materials i qualitats estàndard, però ben construïdes i executades. La qual cosa és mèrit del constructor. La interacció vital entre interior de l’habitatge i els exteriors, comunitari i públic. Al capdavall la importància de l’arquitectura és que conforma els espais on l’usuari desenvolupa la vida. I la resta és moda, en el sentit pejoratiu i més innoble del terme.

COMPOSICIÓ
Aquesta intervenció subverteix l’ordre formal establert amb anterioritat. Sent-ne la primera inserció que es col•loca arran del límit de parcel•la. Pegant l’alineació a la corba. D’aquesta manera cada segment és diferent als dos contigus. Com si de formatgets, sense punta, es tractés. Cada tros de pastís consisteix a superposar dos unifamiliars amb la seua terrassa. Les dues plantes primeres conformen un dúplex que tenen l’accés des del jardí públic i la terrassa posterior que dóna a la zona comunitària amb terrassa privativa. Les plantes tercera i quarta, conformen el dúplex superior. La terrassa es situa a la part davantera que dóna vistes al jardí –i en la llunyania al mar. Aquests s’accedeixen per un passadís exterior, situat a la façana posterior. En tots els casos la distribució és planta inferior com a zona diürna i la superior nocturna. Un gran buit en la façana que travessa totes les plantes monumentalitat la composició. Allà s’insereix una escala oberta que va fent de nucli de comunicació vertical juntament amb l’ascensor. La inserció de marquesines amb pilars i bigues permet la possibilitat d’instal•lar-hi envelats d’arrel mediterrània.