2004 - Estudi de Detall Sant Robert, Paterna :: Urbanisme :: Estudio de Arquitectura Josep Blesa

Projectes > Urbanisme > 2004 - Estudi de Detall Sant Robert, Paterna

ESTUDI DE DETALL SANT ROBERT. PATERNA

EMPLAÇAMENT.
L'Estudi de Detall es planteja en l'illa en Sòl Urbà delimitada pels carrers Sant Robert, Blai Vila, De Castelló i dels Molins a Paterna.

Volíem recuperar una bossa de terreny que hi havia quedat tancada entre construccions dels anys ’70 i que sols servia de femer i vessador de brossa i estava tot infestat de rates amb el consegüent perill per alss xiquets dels veïnat que jugaven en ell. Per això, l’ajuntament va recolzar la seua viabilitat i posterior edificació. Ediificació d’una promoció dedicada a promoció d’habitatge protegit.

OPORTUNITAT I OBJECTE DE LA SEUA FORMULACIÓ.
En el cas particular del Pla General d'Ordenació de Paterna, el present estudi de detall s'acull als dictàmens de la modificació número 9 “Estudis de Detall” aprovada definitivament per la Comissió Territorial d'Urbanisme en data 30 de juliol de 1996. En ella queden detallats els casos en què es poden redactar i les condicions que han de complir els mateixos.

JUSTIFICACIÓ:
Es justifica l'oportunitat de la formulació per la Societat PROHEMAR 2002, S.L. davant de les característiques geomètriques del solar de la qual és propietària (grafiado com a solar 2 en plans annexos) les quals complixen amb allò que s'ha indicat en l'apartat f de l'art.20 de l'esmentada modificació número 9 del P.G.O.U. de Paterna.

En ell es justifica que la redistribució de volum podrà implicar l'augment de nombre de plantes en casos justificats en zones amb tipus d'ordenació per alineació de vial, quan l'excessiva profunditat edificable faça impossible esgotar l'edificabilitat màxima permesa.

Tal augment podrà ser com a màxim d'una planta. Es considera excessiva profunditat edificable, als efectes de l'aplicació de la regla anterior, aquella que supera els quaranta (40) metres lineals, mesurats ortogonalment a les alineacions de fatxada des de tots els seus fronts.

Estes circumstàncies es complixen per al cas que es desenvolupa en el present estudi d'ordenació de volums, on la geometria del solar propietat de la Societat Prohemar 2002 S.L. caracteritzada per disposar d'un únic front de fatxada a carrer Sant Robert de longitud xicoteta en proporció a la superfície i profunditat que disposa.

Queda per tant prou justificada l'oportunitat de formular una figura de planejament adequada per a preveure i reajustar els paràmetres edificatoris previstos en el Pla General per a la zona urbana on s'inclou l'àmbit.

La figura en qüestió és l'Estudi de Detall els objectius de la qual són:
a.- Assenyalament d'alineacions, amb la introducció d'un pati obert configurat com a espai lliure interior d'ús privat.
b.- L'ordenació de volums edificables, amb l'augment d'una planta edificable en una porció limitada, sense augment del volum i edificabilitat, segons justificació que a continuació passem a exposar.

SOLUCIÓ ADOPTADA, JUSTIFICACIÓ.
La solució adoptada és la més adequada per a aconseguir la consolidació d'una illa urbana de geometria irregular que, amb l'actual distribució de finques, no permet el seu aprofitament òptim.

És per això que reajusten els volums en els termes següents:

1.- Es manté, per al conjunt de tota l'edificació existent en l'illa, el nombre d'altures conforme a allò que s'ha definit en el P.G.O.U., per tant III+átic, permetent-se el que disposa l'art. 147.4. de les normes generals per a l'edificació en sòl urbà arreplegades en el Pla General d'Ordenació Urbana de Paterna. En tal article es permeten les construccions, per damunt de l'altura reguladora (HcIV = 12.50 m.), que estiguen dins del pla inclinat a quaranta-cinc graus, autoritzant-se espais habitables que reunisquen les condicions mínimes d'habitabilitat.

S'incrementa en una planta edificable en la part de la parcel•la recaient a la mitgera existent en l'actualitat en el cantó dels carrers dels Molins i Sants Robert. Això no podrà suposar un augment del volum ni de l'edificabilitat, conforme a l'art.20.f. de la modificació número 9 del Pla General d'Ordenació de Paterna.

2.- S'introduïx un espai lliure interior comunicat amb la fatxada en carrer Sant Robert de proporcions allargades i en direcció al centre de l'illa, el qual quedarà rodejat per l'edificació en l'interior de l'illa.

3.- El volum desallotjat com a pati obert en la finca afectada queda compensat per l'increment d'una planta en la mateixa respecte a la prevista en Pla vigent situada al voltant del pati obert sense que la volumetria final del conjunt supere la inicial prevista.

4.- Es definixen per tant les noves alineacions interiors de la nova edificació, mantenint invariable l'existent en el perímetre d'illa.

5.- Les altures reguladores a excepció del sòl edificable corresponent al solar 2, s'acullen a les vigents en el Pla General encara que es detecta un error en l'obtenció de la corresponent a IV altures la progressió del qual des d'altures inferiors (HcI = 3.50 m, HcII = 6.50 m. HcIII = 9.50 m.) li correspon HcIV = 12.50 m. És a dir 3 metres a cada planta corresponents al “buit-i-ple” que és l'altura “normal” d'acord amb les exigències d'habitabilitat i instal•lacions contemporànies.

6.- El braç d'edificació mitger amb el fons del solar 1 i les vivendes recaients al carrer Blai Vila i Castelló no disposarà, en eixa franja d'edificació, de planta àtic. Els volums edificables resultants quedaran definits dins dels límits edificables definits per les alineacions de fatxades arreplegades en plans adjunts.

Per a l'edificació en interior d'illa en sòl coincident amb el solar 2, l'altura reguladores s'acull a la vigent en el Pla General corresponent a Edificació Oberta, tal com es justifica en el següent apartat de Memòria.

JUSTIFICACIÓ EN L'ADOPCIÓ DE L'ALTURA REGULADORA.

La determinació de l'altura reguladora ve justificada per les consideracions següents:
 

1.- L'entorn del solar es caracteritza per una topografia amb pendents acusades. El front de fatxada del solar 2 en carrer Sant Robert de 10.87 m de longitud li correspon un desnivell de 98.26 m – 97 .38 m = 0.88 m. segons alçament topogràfic, la qual cosa suposa un pendent mitja del 8 %.

En eixa franja de fatxada s'haurà de resoldre:
a.- El gàlib de pas dels vehicles del Servici de Prevenció i Extinció d'Incendis de 5.00 m d'ample per 4.00 m d'amplària mínima lliure,
b.- L'accés de vianants i rodat de vehicle a soterrani garatge.

Per a la limitada longitud de fatxada, la qual s'ha reduït com a conseqüència de la modificació dels límits de finques abans citat, i aplicant els amples mínims requerits concentrats en eixa franja de fatxada, els desnivells existents en carrer Sant Robert es traslladen a l'estructura interior de l'edifici en aplicació de les pendents mínimes en els accessos de vehicles tant del S.P.E.I.S. que accedixen al pati en interior d'illa com els que accedixen a garatge en planta soterrani.

Tal circumstància obliga a situar els nivells de forjat respecte a la rasant de vorera a peu de fatxada per a cada un dels accessos de vehicles, coincidint l'accés de vehicles del S.P.E.I.S. amb el nivell més alt de rasant de fatxada.

Açò afegit al compliment del gàlib de pas de vehicles d'emergència eleva la cota del forjat de sostre de planta baixa amb un mínim de 4.00 m d'altura lliure baix dit forjat.

2.- Per un altre costat els pendents del terreny en l'interior del solar 2 aconseguixen un desnivell màxim en el punt més allunyat de línia de fatxada de 3.72m respecte al nivell de vorera a peu de mitgera amb edificació existent en carrer Sant Robert.

La forma del solar 2 és tal que una porció important de la seua superfície se situa per darrere del fons del solar 1 recaient a carrer Sant Robert. De mantindre els criteris d'establiment d'altures sobre rasant sobre el front de solar 2 a carrer Sant Robert resultarà que el braç d'edificació en solar 2 adossat a mitgera amb el solar 1 quedarà a una cota netament més baixa que l'edificació a desenvolupar en el solar 1, la qual s'escalona al llarg del pendent ascendent del carrer Sant Robert. S'estima oportú que, atés que es tracta d'una casuística extrema, l'esmentada porció edificable haurà de disposar d'una altura reguladora més coincident amb la realitat física de la forma de l'edifici i el seu entorn. Una aplicació estricta de l'actual normativa en este cas concret dóna lloc a una perduda del criteri inicial establit en l'adopció de l'altura reguladora i arreplegat en el P.G.O.U.

En l'estudi geotècnic es revela l'existència d'un estrat rocós en els primers metres de profunditat per davall del nivell actual del terreny. Per consegüent resulta oportú mantindre el criteri d'altures reguladores descrit fins ara, amb l'objecte de no sobrepassar un volum d'excavació en soterrani-aparcament més enllà del límit permés a efectes de viabilitat econòmica del sòl edificable.
Esta circumstància queda més patent en el braç d'edificació en l'interior del solar 2 mitger amb els fons de les vivendes recaients al carrer Blai Vila, tal com s'aprecia en la secció transversal de l'illa.
Per tot això, per a l'edificació prevista en el solar 2, es fixa l'altura reguladora en 13,50 m seguint el criteri existent en el P.G.O.U. de Paterna aplicat per a Edificació Oberta i com a conseqüència d'elevar la cota de cornisa en la planta baixa a carrer Sant Robert. El seu mesurament s'efectuarà a mitat del drap de fatxada a carrer Sant Robert.

Amb això es pretén donar viabilitat en la interpretació dels criteris establits en el P.G.O.U. de Paterna per a la seua aplicació a, la qual cosa entenem, un cas límit.

CONCLUSIÓ.
La formulació del present Estudi de Detall amb la solució adoptada millorarà la qualitat de les vivendes edificables en eixe entorn urbà, assumix les al•legacions coherents amb afecció a tercers i, en altres termes, donaria peu a una consolidació en fals amb edificacions de tipologies molt dispars. Així mateix les característiques dels solars permeten la promoció de vivendes de protecció oficial en este entorn urbà.